EL MUSEU DE LA PELL
Vic. Quin món imaginem quan pensem a viatjar? I què descartem quan diem “allà no hi aniria”? Durant dues jornades (7 i 14 de novembre) al Museu de la Pell de Vic, el projecte Empatitza ha posat a prova els mapes mentals d’uns 33 alumnes d’AERT Vic. La dinàmica, batejada com a MAPA, combina preguntes individuals i reptes en subgrups sobre economia, migracions, comerç d’armes i realitats urbanes. L’objectiu: entrenar una mirada crítica sobre la diversitat i la ciutadania global.
NOTÍCIA: El Museu de la Pell acull dues sessions del projecte “Empatitza” (Options Catalunya-Nepal)
Preferim el que coneixem (o el que ens expliquen)
En la primera sessió observada (n=17), les preferències de destinació es van repartir entre Amèriques (47%), Àsia-Austràlia (29%) i Europa (24%), amb Àfrica (0%) fora del radar. A la segona (n=14), Àsia-Austràlia va pujar fins al 64%, Amèrica es va mantenir al 29% i només una resposta va apuntar a Madagascar.
Quan es tracta de rebuigs, la Índia concentra bona part de les reticències (entre el 41% del total i el 47% dels que responen), seguida d’Israel. Els motius que els alumnes associen són conflicte, dictadura, densitat urbana, desigualtats o salut —un còctel de percepcions mediades per notícies i recomanacions.
“No es tracta de ‘convèncer-los d’agradar un país’, sinó d’ensenyar a mirar: d’on surten les meves idees? Quines dades tinc? Quines em falten?”, resumeix l’equip d’Empatitza.
On fallen els rànquings? Pistes i biaixos
Als rànquings econòmics, els subgrups van encertar sovint el PIB total (EUA, la Xina, Alemanya, el Japó i l’Índia), però van punxar amb els PIB per càpita més baixos: cap equip a la primera sessió i només un a la segona. Malgrat que quatre dels cinc països més pobres són a l’Àfrica, molts equips no van situar el continent. La lectura: buits d’informació i generalitzacions sobre Àfrica.
En migracions, una part dels grups atribueix per inèrcia l’emigració massiva a països africans (Níger, Algèria, Sud-àfrica), quan els grans emissors inclouen Índia, Mèxic, la Xina o Rússia (pels pesos demogràfics i diàspores). En canvi, els grans receptors (EUA, Alemanya, Aràbia Saudita, Regne Unit, França) sí s’identifiquen amb més facilitat. El sensellarisme en ciutats riques (Los Angeles, Nova York, San Francisco) sorprèn i trenca el tòpic “pobresa = Sud global”.
Europa i el negoci de les armes, el gran blind spot
Quan es parla d’exportació d’armes, els equips claven el top-7, però s’estranyen que Espanya figuri al voltant del setè lloc. La reacció delata un blind spot: la invisibilització del paper europeu en una de les cadenes comercials més sensibles del planeta.
I ara, com ho traduïm en educació?
El cas d’estudi no es queda en el diagnòstic. Les propostes que en surten són concretes:
-
“Dades que trenquen mites”: gràfics ràpids (PIB total vs. per càpita; top emigrants/immigrants; exportadors/importadors d’armes) i mapes muts per fixar geografia.
-
“Mirar l’Àfrica amb dades”: mapes d’IDH i PIB per càpita per subregions, exemples de creixement i de vulnerabilitat, i comparacions amb Àsia i Amèrica.
Inclou interdependència econòmica (cadenes globals de subministrament —minerals crítics, agroalimentari, tèxtil—, remeses, IED, deute) i climàtica (responsabilitat històrica d’emissions vs. impactes, finançament climàtic, pèrdues i danys, migracions climàtiques). -
Context local: actualitzar el top d’orígens migratoris a Catalunya i discutir per què varien.
-
Avaluació pre-post: dues preguntes abans i després per mesurar canvi d’idees i biaixos.
El titular de fons
El que revelen les dues sessions és senzill i exigent alhora: la ciutadania global s’aprèn. Quan l’alumnat contrasta dades amb relats, els mapes es tornen més precisos i, sobretot, més humans. Empatitzar no és estar d’acord amb tothom; és entendre millor el món que compartim.