Entrevista a Bouddhi
El 14 d’octubre de 2025, en el marc de la visita de Options Catalunya Nepal a Vic i Mataró, Bouddhi, assessor tècnic i col·laborador de l’ONG sòcia Chhori, va concedir una entrevista a un estudiant del Màster en Cooperació Internacional de la UNIR, que realitzava pràctiques acadèmiques a l’entitat.
La conversa ofereix una mirada profunda i sense artificis sobre el Nepal actual, els límits entre política i pràctica, i el paper real de les ONG en educació, drets sexuals i reproductius, i ciutadania global.
Entrevista amb Bouddhi sobre educació, drets i cooperació internacional
Vic – Mataró, octubre de 2025
«Al Nepal, la comunitat té més pes que l’individu»
— Quan parlem del Nepal, aquí sovint només pensem en l’Everest. Com presentaries el teu país a algú que no el coneix?
El Nepal és un país petit, muntanyós i sense sortida al mar, situat entre l’Índia i la Xina. Al nord hi ha les grans muntanyes; al sud, zones més planes. Econòmicament, molta gent depèn encara de l’agricultura i hi ha molt poca indústria. Per això molts joves emigren a l’estranger per estudiar o treballar.
— Què diries que el fa únic dins del context asiàtic?
La nostra harmonia social. Som una societat molt comunitària i acollidora. La família i el veïnat tenen un pes enorme. Quan surto del país, això és el que més enyoro: la sensació de pertinença, d’estar connectat als altres.
— Això vol dir que l’individu té menys autonomia?
Exactament. Al Nepal, la unitat bàsica no és tant l’individu com la família i la comunitat. Les expectatives socials influeixen molt en la vida personal: estudis, matrimoni, decisions vitals. Això té aspectes positius, però també limitacions, sobretot per a les noies.
Religió, identitat i convivència
— Sovint es diu que el Nepal és un país budista perquè Buda hi va néixer. És així?
No exactament. Més del 80% de la població és considerada hinduista. Però la religió no funciona com a Occident. No hi ha rituals formals d’adhesió: s’hi neix. A més, molts grups socials combinen pràctiques hindús i budistes de manera natural.
— Això genera conflictes religiosos?
Gens. Al contrari, hi ha molta convivència. La fe no és un element de divisió forta. És part de la vida quotidiana, no una identitat excloent.
Educació de les nenes: entre l’avenç i la desigualtat
— El Nepal ha millorat molt en escolarització. Com ho valores?
És cert que hem avançat molt, sobretot en educació primària. La Constitució garanteix igualtat en educació i salut. Però hi ha una gran diferència entre el que diu la llei i el que passa realment.
— On es troba aquesta bretxa?
En la vida quotidiana. La societat és encara molt patriarcal. Les nenes tenen menys prioritat que els nens: menys inversió educativa, menys llibertat de moviment, més pressió cap al matrimoni precoç. Encara que sigui il·legal abans dels 20 anys, passa molt.
— I quin paper tenen les ONG com Chhori i Options Catalunya Nepal?
Treballar directament amb les adolescents, però també amb les famílies. No n’hi ha prou amb empoderar les noies si els pares continuen pensant que el futur de la família passa només pels fills. L’educació parental és clau.
Drets sexuals i reproductius: un tema tabú
— Hi ha educació sexual a les escoles?
Sobre el paper, sí. Però molts docents salten aquests continguts perquè la societat és molt tancada. Hi ha vergonya de parlar-ne.
— Quines conseqüències té això?
Que moltes noies no tenen informació bàsica sobre el seu cos, els seus drets o la salut reproductiva. Això augmenta els riscos i limita molt la seva autonomia.
— Com hi intervenen les ONG?
Amb molta sensibilitat: formació directa amb noies, espais de confiança, i sobretot treballant amb els pares i mares. Quan les famílies entenen millor aquests temes, disminueix la pressió pel matrimoni precoç.
Polítiques públiques i realitat: una relació tensa
— Les polítiques del Nepal són favorables a les ONG?
A nivell legal, sí. Les ONG són reconegudes com a societat civil i apareixen en moltes estratègies nacionals. El problema és la implementació.
— Què falla en la pràctica?
Les prioritats. Els governs —sobretot els locals— prefereixen invertir en infraestructures visibles: carreteres, edificis, ponts. Invertir en educació, drets o persones no dona el mateix rèdit polític immediat.
— Això obliga les ONG a fer incidència?
Constantment. Hem de pressionar perquè es revisin plans antics, perquè s’activin estratègies ja aprovades. De vegades fins i tot ens demanen que aportem recursos perquè l’Estat faci allò que ja ha promès.
Cooperació internacional i geopolítica
— El Nepal està entre dos grans actors globals. Com es viu això?
Amb molta tensió. D’una banda hi ha els programes dels Estats Units, com el Millennium Challenge Compact; de l’altra, la Xina amb la Belt and Road Initiative. Això genera debats interns sobre sobirania i interessos polítics.
— La cooperació internacional respecta els actors locals?
Cada vegada més, almenys formalment. Des dels acords sobre l’eficàcia de l’ajuda, les ONG internacionals han de treballar amb organitzacions locals. Sense això, no hi ha sostenibilitat real.
Migració juvenil i tràfic de persones
— La migració és un dels grans reptes del Nepal?
Sí. Molts joves marxen a l’estranger. Això porta remeses, però també pèrdua de capital humà, famílies separades i riscos greus de tràfic de persones.
— Quina és la resposta de la societat civil?
Treballar en migració segura, prevenció i suport psicosocial. Chhori, per exemple, és membre actiu de la xarxa AATWIN, contra el tràfic de dones i infants.
Una lliçó per a la cooperació internacional
— Què hauria d’aprendre la cooperació internacional del Nepal?
Que no n’hi ha prou amb bons documents i estratègies. Cal escoltar les comunitats, treballar amb actors locals i entendre la cultura. Sense això, no hi ha impacte real ni sostenible.
Entrevista realitzada el 14 d’octubre de 2025, en el marc de la visita de Bouddhi a Vic i Mataró amb Options Catalunya Nepal. Article elaborat a partir de la transcripció íntegra de la conversa.